La
nostra
associació

Les associacions veïnals vam néixer amb la voluntat de contribuir a la millora de la qualitat de vida dels nostres barris. Per això, defensem els drets de les veïnes i veïns, entenent-los en el marc ampli dels drets humans. Reivindiquem drets i recordem les nostres obligacions envers la comunitat des del respecte a la democràcia i amb el diàleg com a forma de resoldre els conflictes. Ho fem des d’una perspectiva social.

Per a nosaltres no existeixen veïnes o veïns de primera o segona, depenent de si van néixer al nostre barri o van arribar ahir mateix: totes som veïnes de Sant Andreu. La nostra vida té més sentit en relació social. Un barri o una ciutat ho són en la mesura que hi ha vida social, amistat, distracció, trobades, cures, feina i jocs. La convivència és fonamental en una societat que tendeix a aïllar-nos els uns dels altres.

Tenim clar que no tots els problemes del barri es produeixen al barri: la contaminació n’és un exemple, igual que les conseqüències del canvi climàtic, el transport públic o les polítiques d’habitatge

Avui Sant Andreu és un barri, però abans va ser un municipi i demà, el futur ho dirà. Hi ha arrels romanes i podem caminar per espais trepitjats des de fa mil anys sense saber-ho.

A Sant Andreu Nord (que comprèn des del carrer Joan Torras fins a la ronda de Dalt i des de l’Avinguda Meridiana fins al final de les vies fèrries, tocant Baró de Viver o la Maquinista), les lluites històriques més importants van estar lligades a les condicions de vida d’una zona que, a l’inici de la democràcia, estava en bona part pendent d’urbanitzar. Una de les primeres lluites lligades a aquesta situació va ser la urbanització de la plaça Mossèn Clapés.

A més, el creixement residencial de Torres i Bages va crear problemes de convivència entre el veïnat i un teixit industrial que vorejava les vies del tren pel costat del carrer de l’Estació. Les protestes veïnals sobre la contaminació de la Fàbrica Nacional de Colorants i Explosius van néixer en aquest context.

Altres lluites més recents són la recuperació de l’actual plaça de la Casa Bloc o la instal·lació d’unes naus sense llicència municipal als Quarterons de Sant Andreu, encara actius a finals del segle passat.

A partir dels anys 90, i especialment a partir del 1995, sorgeix la redacció del primer pla públic de l’Ajuntament de Barcelona per a Sant Andreu-La Sagrera, amb una gran incidència al barri. El pla respon a la necessitat d’equipaments per donar servei a aquest augment exponencial de veïns i veïnes, però la seva implementació ha estat lenta.

En definitiva, tota aquesta situació ha produït un canvi estructural en la població: l’augment residencial, la pèrdua del teixit productiu de Sant Andreu i el dèficit d’equipaments ha donat peu a les mobilitzacions de l’associació de tots aquests anys.